He iniciat la reflexió fent una mica de “egosurfing“, per buscar-me he posat el meu nom complet. El primer resultat que he obtingut en buscar el meu nom a la xarxa han sigut els meus usuaris a 3 xarxes socials: spotify, facebook i 21 buttons. D’aquest Spotify és l’única que utilitzo actualment. Més avall m’han sortit pàgines i perfils en les que apareixien els meus cognoms i clubs d’esport on juguen familiars.

No m’ha sorprès el que he trobat a partir d’aquesta recerca, ja que no tinc uns cognoms molt comuns amb els que pugui trobar molts perfils de diverses persones. Penso que la meva presència a la xarxa té uns límits, no faig servir més que dues xarxes socials i les faig servir d’una manera no molt personal.

Tenint en compte la facilitat que he tingut per trobar informació meva a la xarxa m’adono de la importància de saber què publicar. A la vegada que pot ser una gran eina per publicitar-se personalment, també pot donar a conèixer un mal perfil a persones que es puguin interessar en tu de manera professional. En l’actualitat, no ens adonem del constant ús de les xarxes i no hem de saber que no només nosaltres podem publicar informació.

Per concloure, penso que l’ús de les xarxes pot ser molt bo si es fa de manera responsable, ja que pots fer arribar informació a molta gent. Per altra banda, igual que arriba de pressa la bona propaganda, arriba de pressa la mala propaganda, per tant, s’ha de tenir molta cura.